"Nous poemes, nou llibre, nou blog...
Després de 5 anys, cal renovar-se, canviar de pell, com fan les serps.
Espere que gaudiu amb les noves llunes que he anat inventant al llarg d'aquests anys, després de l'experiència de l'espill."

Francesc Arnau i Chinchilla

dissabte, 7 d’octubre del 2017

"Van Gogh", el meu darrer relat


Foto meua
Vaig presentar aquest relat al III Concurs de Microrelats de Godella. La decisió del jurat ja ha estat feta pública, i el meu relat no ha estat triat per a formar part del llibre amb tots els seleccionats. Tanmateix, no volia que restés inèdit, i per això ara el publique al meu blog. El protagonista és real, i va morir atropellat per un cotxe, ara farà un any. Aquest relat està dedicat, sobretot, a la seua memòria.

Van Gogh

Van Gogh és pèl-roig i, com el pintor, sembla una mica boig. Ell és un gat d’aquells que abans s’anomenaven de pallissa. Ha viscut en una casa gran, al corral, sense barrejar-se mai amb els humans.

De sobte, tot ha canviat. Els amos s’han mudat de casa, i ell s’ha vist al carrer. Ha guanyat la llibertat, però ara haurà de guanyar-se la pitança, que abans li venia sense haver de fer res.

Al principi ha estat difícil, sortejant vehicles i persones, però al remat ha trobat una comuna als afores del poble, on una dona els alimenta. Ha anat guanyant seguretat, ha aprés a relacionar-se amb els seus congèneres, i fins i tot, ha fet un munt d’amics. Ara a la vellesa ha conegut el sexe...

Ben aviat hi haurà més Van Goghs a la comuna!


14/07/2017

***

Foto meua

Us pose la primera versió del relat, de la que vaig haver de treure quaranta paraules, per ajustar-me a les cent que demanaven les bases del concurs.

Espere que us agrade.

© Francesc Arnau i Chinchilla

diumenge, 1 d’octubre del 2017

"Sobre el procés (III)", tercera part de l'article al "Diari La Veu"


Imatge de Google

Ací teniu la darrera entrega del meu article "Sobre el procés", publicat al Diari digital "La Veu", on faig una mica de pronòstic del que pot passar a partir de demà:


Sobre el procés (III)

“Alea iacta est” 
-JULI CÈSAR-
  
En acabar el meu segon article sobre el procés d’autodeterminació de Catalunya, que per cert, està acaparant tota la informació dels diferents mitjans de comunicació als darrers dies, vaig apuntar la meua disposició a fer un pronòstic del que passarà després de l’1 d’octubre.

Vaig a intentar-ho, malgrat la dificultat que comporta un assumpte que, dia rere dia, va canviant de manera imprevisible La darrera notícia ha estat l’ordre de precintar els col·legis electorals, però també que el TSJ de Catalunya ha rellevat a la Fiscalia al capdavant de l’operatiu per a impedir la celebració del Referèndum, per no parlar de les lamentables imatges dels acomiadaments dels guàrdies civils pertot arreu de l’Estat amb els càntics de: “A por ellos!” També hi ha algunes situacions possibles, com ara, que el President de la Generalitat siga detingut, ocupar el Palau de la Generalitat, o alguna barrabassada que, encara que no les descarte, pense que li farien un gran favor a l’opció de l’independentisme, com ho va fer les detencions dels alts càrrecs de les Conselleries d’Economia i d’Afers Exteriors, el passat dia 20.  

Tot això podria accelerar uns esdeveniments que, a hores d’ara, se m’escapen, però, si tot segueix pel camí “normal”, el Referèndum es celebrarà, encara que no serà el que desitjaven els seus convocants, i per això restarà en entredit el resultat. O siga, que no podrà ser declarat decisiu, com voldria el Govern català. L’oposició catalana i els partits de l’Estat espanyol diran que la participació no ha estat suficient, que aquesta no pot obligar ningú, o veges tu quines altres excuses...

Ara bé! El que és ben segur, és que ja no res serà el mateix a Espanya, i que la Constitució de 1978 haurà de ser reformada, sobretot per a permetre que el poble català exerceixi el dret a decidir, que és del que es tracta tot aquest mal somni. Caldrà una nova transició, i pense que si els polítics ho haguessin esbrinat amb temps, no els agafaria ara amb el pas canviat...

Potser, ben aviat es convocaran Eleccions Generals, i també les plebiscitàries a Catalunya. Aleshores, potser ens podrem acomiadar per sempre més, d’un personatge tan nefast com el Mariano Rajoy al capdavant del govern espanyol. El seu successor, de ben segur que millorarà el nivell actual, siga qui siga el seu color polític.

  
***
29/IX/2.016 

© Francesc Arnau i Chinchilla

I ací el podeu llegir al Diari digital:

https://www.diarilaveu.com/veu/76758/-esobrel-proces-iii 

                                  
 
Imatge de Google

 ***