"Van Gogh", el meu darrer relat

Foto meua

Vaig presentar aquest relat al III Concurs de Microrelats de Godella. La decisió del jurat ja ha estat feta pública, i el meu relat no ha estat triat per a formar part del llibre amb tots els seleccionats. Tanmateix, no volia que restés inèdit, i per això ara el publique al meu blog. El protagonista és real, i va morir atropellat per un cotxe, ara farà un any. Aquest relat està dedicat, sobretot, a la seua memòria.

Van Gogh

Van Gogh és pèl-roig i, com el pintor, sembla una mica boig. Ell és un gat d’aquells que abans s’anomenaven de pallissa. Ha viscut en una casa gran, al corral, sense barrejar-se mai amb els humans.

De sobte, tot ha canviat. Els amos s’han mudat de casa, i ell s’ha vist al carrer. Ha guanyat la llibertat, però ara haurà de guanyar-se la pitança, que abans li venia sense haver de fer res.

Al principi ha estat difícil, sortejant vehicles i persones, però al remat ha trobat una comuna als afores del poble, on una dona els alimenta. Ha anat guanyant seguretat, ha aprés a relacionar-se amb els seus congèneres, i fins i tot, ha fet un munt d’amics. Ara a la vellesa ha conegut el sexe...

Ben aviat hi haurà més Van Goghs a la comuna!

14/07/2017

***

Foto meua

Us pose la primera versió del relat, de la que vaig haver de treure quaranta paraules, per ajustar-me a les cent que demanaven les bases del concurs.

Espere que us agrade.

© Francesc Arnau i Chinchilla

"Sobre el procés (III)", tercera part de l'article al "Diari La Veu"

Imatge de Google

Ací teniu la darrera entrega del meu article "Sobre el procés", publicat al Diari digital "La Veu", on faig una mica de pronòstic del que pot passar a partir de demà:

Sobre el procés (III)

“Alea iacta est” 

-JULI CÈSAR-

  

En acabar el meu segon article sobre el procés d’autodeterminació de Catalunya, que per cert, està acaparant tota la informació dels diferents mitjans de comunicació als darrers dies, vaig apuntar la meua disposició a fer un pronòstic del que passarà després de l’1 d’octubre.

Vaig a intentar-ho, malgrat la dificultat que comporta un assumpte que, dia rere dia, va canviant de manera imprevisible La darrera notícia ha estat l’ordre de precintar els col·legis electorals, però també que el TSJ de Catalunya ha rellevat a la Fiscalia al capdavant de l’operatiu per a impedir la celebració del Referèndum, per no parlar de les lamentables imatges dels acomiadaments dels guàrdies civils pertot arreu de l’Estat amb els càntics de: “A por ellos!” També hi ha algunes situacions possibles, com ara, que el President de la Generalitat siga detingut, ocupar el Palau de la Generalitat, o alguna barrabassada que, encara que no les descarte, pense que li farien un gran favor a l’opció de l’independentisme, com ho va fer les detencions dels alts càrrecs de les Conselleries d’Economia i d’Afers Exteriors, el passat dia 20.  

Tot això podria accelerar uns esdeveniments que, a hores d’ara, se m’escapen, però, si tot segueix pel camí “normal”, el Referèndum es celebrarà, encara que no serà el que desitjaven els seus convocants, i per això restarà en entredit el resultat. O siga, que no podrà ser declarat decisiu, com voldria el Govern català. L’oposició catalana i els partits de l’Estat espanyol diran que la participació no ha estat suficient, que aquesta no pot obligar ningú, o veges tu quines altres excuses...

Ara bé! El que és ben segur, és que ja no res serà el mateix a Espanya, i que la Constitució de 1978 haurà de ser reformada, sobretot per a permetre que el poble català exerceixi el dret a decidir, que és del que es tracta tot aquest mal somni. Caldrà una nova transició, i pense que si els polítics ho haguessin esbrinat amb temps, no els agafaria ara amb el pas canviat...

Potser, ben aviat es convocaran Eleccions Generals, i també les plebiscitàries a Catalunya. Aleshores, potser ens podrem acomiadar per sempre més, d’un personatge tan nefast com el Mariano Rajoy al capdavant del govern espanyol. El seu successor, de ben segur que millorarà el nivell actual, siga qui siga el seu color polític.

  

***

29/IX/2.016 

© Francesc Arnau i Chinchilla

I ací el podeu llegir al Diari digital:

https://www.diarilaveu.com/veu/76758/-esobrel-proces-iii 

                                  

 

Imatge de Google

 ***

"Sobre el procés (II)", article al "Diari La Veu"

Cartell del Referèndum

Ací teniu la segona part del meu article sobre el procés, publicat al Diari "La Veu". Ben aviat publicaré la darrera, espere que abans de la consulta.

Sobre el procés (II)

“Si nosaltres callem, qui parlarà?”

.-MIQUEL MARTÍ I POL-

Sobre el procés que estem vivint, he escoltat molts comentaris de la gent al bar, al carrer, al metro, etc... dient: “A mi em dóna el mateix, si volen que se’n vagen”, i d’altres frases per l’estil. Però, jo pense que això no és tan banal, Catalunya no és el mateix que qualsevol autonomia de l’Estat, i dic açò sense menysprear ningú. Reconec que no vull que se’n vagen (de manera egoista, és clar).Tanmateix, estic convençut de que tenen tot el dret a decidir què fan, i més encara quan han rebut  mostres de rebuig i d’incomprensió pertot arreu de l’Estat espanyol.

Pense que Catalunya és el veritable motor de l’Estat espanyol, sobretot en les principals activitats econòmiques (Industria, Tecnologia, Turisme...), i de fet representen més del vint per cent del total. Un motor que, si deixés de funcionar, no puc ni esbrinar les conseqüències que això comportaria per a la resta. La davallada del PIB espanyol, de ben segur que seria espectacular. No vull ni pensar-ho... 

Davant de tot aquest panorama que ens espera, si ningú no li posa remei, el govern de Rajoy, mitjançant una Ordre ministerial de Montoro, fa pocs dies li ha donat un ultimàtum a la Generalitat, amenaçant-los en assumir els pagaments dels funcionaris i dels proveïdors, aplicant l’article 155 de la Constitució espanyola, per la via de servei. Suspendre l’autonomia sense dir-ho... El govern català ha presentat un recurs al Suprem, que ha estat acceptat a tràmit, però això no ha suposat la suspensió cautelar de l’Ordre. Com es pot veure, la vara de mesurar no és la mateixa, doncs, les lleis que va aprovar el Parlament de Catalunya (del Referèndum i de Transistorietat), van ser suspeses en poques hores... 

D’altra banda, estan desplaçant al territori català policies d’altres regions. Estan escorcollant impremtes per trobar material de propaganda del referèndum, clausurant webs, prohibint anuncis, fent registres, sense cap ordre judicial, als diaris i a les empreses del sector de publicitat i de missatgeria, passant-se per l’entrecuix totes les garanties, la llibertat d’expressió, etc., cercant com a bojos on estan les urnes i les paperetes. A més a més, estan amenaçant en posar en marxa mesures més greus, com ara, empresonar els dirigents catalans més significatius. Avui mateix, dia 20 de setembre, han escorcollat les dependències de la Conselleria d’Economia de la Generalitat, així com la d’Afers Exteriors, i la de l’Agència Tributària Catalana, i han procedit a detenir catorze alts càrrecs d’aquests departaments, alhora que han expropiat material informàtic i propagandístic. La gent ha sortit al carrer, mentre que a hores d’ara, els cossos de seguretat estan davant de la seu de la CUP, esperant l’ordre judicial per procedir a l’escorcoll de les dependències del grup polític.  Tot és com un mal somni, les urnes són antidemocràtiques, mentre que els escorcolls, les amenaces, les prohibicions, la censura i el retall de les llibertats és la Democràcia. Tot és com el món a l’inrevés!

Puigdemont, Junqueras, Ada Colau i la Forcadell, van lliurar una carta al Rei i a Mariano Rajoy, comunicant-los que ajornarien el Referèndum, si ells el pactaven, però van rebre la mateixa contestació que sempre: “Nosaltres tenim raó, i el referèndum és il·legal per anticonstitucional!”.

Les darreres notícies no poden ser més negatives, amb la intervenció del finançament de la Generalitat, i el ,més recent dels Mossos d’Esquadra, a càrrec de la Fiscalia General de l’Estat, que ha nomenat el nº 3 del Ministeri de l’Interior (un coronel de la Guàrdia Civil en actiu) per coordinar els cossos de seguretat (policies). Aquesta ha estat la darrera acció de l’Estat espanyol per a impedir que la gent vote l’1 d’octubre...

Tot açò és el que hi ha fins avui. Demà potser que la situació siga encara més greu... I ara ve la pregunta del milió: “Què passarà després de l’1 d’octubre?”

Si potser, la contestaré ben aviat, a la darrera entrega d’aquest article.

***

25/IX/2.016 

© Francesc Arnau i Chinchilla

Ací el podeu llegir a l'edició del diari digital "La Veu":

https://www.diarilaveu.com/veu/76652/sobre-el-proces-ii

***

Papereta oficial pel Referèndum

                  ***                

"Sobre el procés (I)", nou article al "Diari La Veu"

Diada 2017 (Imatges de Google)

Després de més d'un any sense publicar al Diari digital "La Veu", aprofitant el moment històric que estem vivint amb la convocatòria del Referèndum per l'autodeterminació de Catalunya, he tornat a voler manifestar la meua opinió sobre el procés. Ací teniu el meu primer lliurament:

Sobre el procés (I)

“...que tot està per fer i tot és possible.”

.-MIQUEL MARTÍ I POL-

Tenia ganes de tornar a publicar al “Diari La Veu”, i després de més d’un any de la meua darrera col·laboració, aprofitant el moment que estem vivint amb el procés d’autodeterminació de Catalunya, m’ha donat un motiu per a tornar a escriure al Diari. He llegit tantes opinions (gairebé totes en contra) que he decidit trencar el meu silenci.

En primer lloc, vull deixar clar que, en la meua opinió, tot ha estat provocat per la inòpia política del govern del Partit Popular (PP), i la manca de diàleg del seu president, i alhora també del govern espanyol, Mariano Rajoy.

Cal recordar que la reforma de l’Estatut de Catalunya, de l’any 2.006 va estar aprovada per les Corts catalanes, i també pel Congrés dels Diputats i pel Senat de l’Estat espanyol. Després de totes aquestes mostres de conformitat, va ser referendat pel poble català per més del 70 % dels votants.

Aleshores, el PP (minoritari a Catalunya), va engegar una campanya en contra de la reforma de l’Estatut, i jo diria que també del poble català, doncs, es va atrevir a fer boicot als productes catalans en mitjans de comunicació públics, com ara Telemadrid. Això pense que és una cosa gravíssima, doncs he vist amb els meus propis ulls, com els cambrers d’alguns restaurants m’oferien cava valencià quan els hi demanava una ampolla d’aquell líquid que tant m’agrada. Jo els contestava que em mostraren la carta, i ja triaria el que més m’agradés. Si volen fer boicot, que no siga amb els meus diners... La veritat és que pense que aquesta actuació és força greu, sobretot tenint en compte que estava en marxa la campanya de Nadal, on tot el cava català va estar boicotejat pertot arreu de l’Estat. D’això sembla que ara ningú no se’n recorda.

Però això no va ser el més greu. El PP, a més a més, va denunciar la reforma de l’Estatut al Tribunal Constitucional (TC), després de fer campanya per tot l’Estat arreplegant signatures, i els seus “amiguets” el van declarar anticonstitucional (faltaria més!). Hi ha algú que avui en dia crega en allò de la separació dels poders? Els membres del TC estan anomenats a dit pels partits majoritaris, i ningú no mossega la mà que li dóna el menjar.

Aquesta decisió del TC va fer el mateix efecte envers el poble català que apagar un incendi amb benzina, o posar la mà al vesper... Trieu la metàfora que més us agrade.

Davant de la convocatòria del referèndum, que per cert, estava al programa dels partits que composen el govern català, el govern d’Espanya ha agafat l’estratègia de judicalitzar el procés, sobretot pensant en que la Justícia està en mans dels seus “amiguets”. Han anat augmentant la seua pressió a càrrec de la Fiscalia de l’Estat, i també dels mitjans de comunicació que han fet pinya en aquest assumpte, des de “La Razón” fins a “El País”, i des de Antena 3 a la Sexta. En aquest cas no hi ha colors!

La Fiscalia ha lliurat cartes als funcionaris, i també als més de 700 alcaldes que van signar la seua adhesió al procés, citant-los a declarar, amb la possibilitat de detenir-los si no compareixen. També han lliurat les ordres oportunes als Mossos per a fer complir la suspensió de les Lleis de Referèndum i de Transistorietat, que va fer ipso facto el TC, en quan van ser promulgades pel govern de Catalunya.

És l’estratègia de la por, però em sembla que s’han equivocat, de totes totes, si creuen que així van a poder aturar el procés.

I ara , per acabar aquesta primera entrega, una reflexió, malgrat que semble una boutade. Pense que el lema de les manifestacions sobre els atemptats dels jihadistes: “NO TENIM POR!”, ve ara que ni pintada per a les dates que encara han de passar i hem de patir...

  

***

15/IX/2.016 

© Francesc Arnau i Chinchilla

 Ací podeu llegir l'article al Diari "La Veu":

             https://www.diarilaveu.com/veu/76540/sobre-el-proces-i                      

                                   

***

Presentació de "Flamencianes"

Cartell de la presentació

Demà al Teatre Capitolio del nostre poble, a les 22,30 hores tindrà lloc la presentació de "Flamencianes", el nou disc de Josep Aparicio "Apa", el gran artista de Godella, que celebra els 40 anys al món del cant.

Estic convidat a participar a l'acte de la presentació, al costat dels poetes de Godella, Eduard Marco i Carles Cano, i molts artistes més, com podeu veure al cartell.

L'entrada és lliure fins a cobrir l'aforament.

Ací teniu una de les cançons del disc:

Us esperem!


***