"Nous poemes, nou llibre, nou blog...
Després de 5 anys, cal renovar-se, canviar de pell, com fan les serps.
Espere que gaudiu amb les noves llunes que he anat inventant al llarg d'aquests anys, després de l'experiència de l'espill."

Francesc Arnau i Chinchilla

divendres, 14 d’octubre del 2016

Dylan is Dylan!

Cartell del premi (Imatge del Google)

      Avui s'ha fet públic el Premi Nobel de Literatura pel gran cantautor americà Bob Dylan, que ja havia estat nomenat als darrers anys. Ja sé que són molts els que discrepen d'aquesta decisió del jurat del premi, però jo no puc ocultar la meua satisfacció, doncs, si un cantautor de tot el món havia d'estar reconegut, havia d'ésser el Robert Zimmerman, el jueu convers, l'autor que més ha influït en la música popular dels darrers anys.

Bob Dylan en acció (Imatge del Google)

      M'hagués agradat que uns altres cantautors hagueren estat compartint el premi, i sobretot pense en el gran Leonard Cohen, de qui acabe de llegir les seues darreres declaracions, on diu que ja no té moltes forces per continuar la seua tasca, però sé que el gran Dylan tindrà un record per ell i per tots els altres que també s'ho mereixen.

      Pense que amb aquesta cançó ja mereixeria el Nobel:



     Artistes com ells, serà difícil que tornen a néixer.
     El meu reconeixement més sincer!!!



      I si el Dylan va a rebre el premi, espere que faci un discurs a l'alçada d'aquest:



***

2 comentaris:

  1. Jo, Francesc, no entenc anglès, ni falta que em fa, però un dels autors que per la tonalitat de la seua veu i per la música que m'ha agradat sempre han estat el Dylan i la Joan Baez, però tinc una anècdota ben curiosa, jo tenia uns sis o set discos d'ells dos i cada volta que els posava al meu gira-discos em passaven coses luctuoses, com el trencament d'un televisor, la pèrdua d'una cosa i un grapat de coses seguides, fins que la darrera vegada que vaig posar a Dylan va caure per l'aire el vidre de la porta, va fer un portàs, que no ha tornat a fer mai, tot i tenir jo els mateixos costums, els vaig llançar i des d'aleshores no m'ha passat res.
    No és que vulga dir que haja sigut el Dylan, però sí que algú havia fet o hauria d'haver fet un nuc amb aquests discos, i que podia haver sigut jo mateix sense adonar-me, un nuc mortal, els vaig agafar por, i finalment terror.
    Però encara conserve de la Baez i del Dylan alguns vinils, que he seguit comprant i els escolte sense ja trangols ni sotracs.
    Havia d'anatemitzar aquest nuc de la meua discoteca.

    Vicent

    ResponElimina
  2. Perdó, he dit anatemitzar i volia dir exorzitzar.

    Vicent

    ResponElimina