 |
| Imatge de Google |
Sobre
el possible “Brexit”
“La
democràcia s’ha convertit en un
instrument de
domini del poder econòmic,
i no té la
capacitat per controlar els abusos
d’aquest
poder.” -JOSÉ SARAMAGO-
Malgrat que les xifres no afavoreixen la sortida de la
Unió Europea, tots els sondejos vaticinen que el proper dijous dia 23 de juny,
guanyarà el sí al “Brexit”, paraula que s’ha inventat per a la possible eixida
del Regne Unit de la Unió Europea.
La pressió migratòria ha afavorit encara més aquesta
opció, que d’altra banda no serà gens beneficiosa (almenys a curt termini) pels
interessos dels britànics. Els partidaris d’anar-se’n es multipliquen, mentre
que el ministre de Finances George Osborne (no sé si serà parent del Bertín...)
ha declarat que s’hauran de rebaixar les dispeses socials i també les de
Defensa (ves per on!) en un 2%. La solució que ha proposat el ministre britànic
és incrementar l’Impost sobre la Renda, el que suposa retallades salvatges per
tal de recaptar els 38.000 milions d’euros, que són els que calen per tapar el
forat fiscal del “Brexit”.
 |
| Imatge de Google |
Sembla que els darrers dies els partidaris de la
permanència s’estan incrementat, i a hores d’ara tenim, segons les darreres
enquestes, un empat tècnic. Potser la por ha fet acte de presència, i els
ciutadans britànics estan preocupats per les conseqüències negatives de la
sortida, que per cert, han estat ben airejades pels mitjans informatius que
controlen, tant el govern de Cameron com els poders fàctics.
La veritat és que l’Estat espanyol també sofriria aquestes
conseqüències. El Regne Unit encapçala la compra d’habitatges al territori
espanyol, entre tots els Estats estrangers (21%). També són els súbdits
britànics els que més ens visiten (15,5 milions l’any passat), i a més a més,
es gastaren més de 14.000 milions d’euros. D’altra banda, les inversions de les
empreses espanyoles al Regne Unit, duplica el de les britàniques a Espanya.
Estem parlant d’empreses punteres, com ara, Santander, Sabadell, Ferrovial,
Telefònica, Iberdrola, etc., mentre que les empreses britàniques que operen al
nostre territori (Vodafone, BP, IAG, Altadis, etc.) facturen 5.600 milions
d’euros menys.
 |
| Imatge de Google |
També és important el fet de que el Regne Unit és un dels
països que contribueix a la UE molt més del que rep (us sona d’alguna cosa?). Concretament,
aporta un 12,57% del pressupost, i tan sols està superada per Alemanya, amb el
21,36 % i per França, amb un 15,70 % respectivament. L’Estat espanyol
contribueix a les arques europees amb poc més del 8%. (Totes aquestes dades han
estat publicades a l’edició del dilluns del diari “El País”).
Entre les conseqüències negatives per a l’Estat espanyol,
també cal esmentar que podria perillar el permís de residència dels 200.000
ciutadans espanyols que viuen al Regne Unit, molts d’ells estudiants i rebent
ajuda social. Per contra, els 280.000 residents britànics a Espanya, la majoria
pensionistes, podrien perdre l’assistència sanitària gratuïta, en cas
d’abandonar la Unió Europea.
 |
| Imatge de Google |
Per resumir, a curt termini, el “Brexit” seria un
desastre, per la incertesa que crearia als mercats, i també pel probable efecte
dominó, però a la llarga, dependria dels acords comercials que signaren, i
també del possible acord amb els Estat Units, sobretot en cas de que el proper
president fóra Donald Trump, que de sempre s’ha mostrat favorable al “Brexit”.
Cal tenir en compte que els americans són els primers clients del Regne Unit,
pel davant dels alemanys i dels Països Baixos
Pense que el més greu, sense arribar al catastrofisme
d’alguns, que albiren “la destrucció de la civilització occidental” (sic),
(Donald Tusk, president del Consell Europeu), seria el que hem anomenat abans
“efecte dominó”, que podria produir als altres socis europeus.
Qui seria el següent?
***
21/VI/2.016
© Francesc Arnau i Chinchilla
L'article al Diari digital "LAVEU":
***
 |
| Imatge de Google |
L'Europa es va construir per evitar la III Gran Guerra i que seria definitiva, i aquesta eixida posaria ben fàcil al discurs capitalista en les seues darreres hores, que s'aliara amb el de l'amo o els resquicis del de l'amo que es resisteixen a veure ja, que les dones, l'histèric seran els futurs amos, dic, aquesta eixida donaria ales a aquests capitalistes a què s'aliaren amb aquells despistats del de l'amo per a crear un conflicte mundial, no, no ho podem permetre, i hem d'esperar que els del discurs capitalista se n'adonen de que les dones són el futur, la major part del discurs de l'amo ja ho sap, si més no individualment.
ResponEliminaEixe és el meu biopolític anàlisi.
Vicent