"Nous poemes, nou llibre, nou blog...
Després de 5 anys, cal renovar-se, canviar de pell, com fan les serps.
Espere que gaudiu amb les noves llunes que he anat inventant al llarg d'aquests anys, després de l'experiència de l'espill."

Francesc Arnau i Chinchilla

divendres, 27 de maig del 2016

Recital "PINAZO en versos" (entrevistes a les emissores de ràdio de Burjassot i de Godella)

Francesc-Andreu García i jo a Ràdio Godella (foto meua)
   El passat dilluns, 23 de maig, ens van convidar al programa "Borumballa" de Burjassot Ràdio per a parlar del recital "PINAZO en versos", que tindrà lloc el proper diumenge. El nostre company del Taller d'Història LocalCèsar Vercher, col·laborador de l'emissora, i que serà el presentador del recital, va fer les gestions, i també va intervenir a l'entrevista, que va tenir lloc a les 20,30 hores, i a la que assistírem Francesc-Andreu García, coordinador del recital i jo mateix (un dels poetes participants). El programa (degà de Burjassot Ràdio) va estar conduït per José Vicente Fábregues Quiles, que ens va fer les preguntes a tots tres.

    Ací la podeu escoltar:

      
   Al dia següent, dimarts, el meu amic "pakiu", i jo férem una entrevista a Ràdio Godella, pel programa BIM RÀDIO 2.0, que es va emetre ahir dijous a les 19 hores. L'entrevista va estar realitzada per Pau Molins, que surt a la foto, i al control Jordi Coll. Explicàrem en què va a consistir el recital poètic "PINAZO en versos" del proper diumenge, 29 de maig a les 18,30 hores al Teatre "Capitolio" de Godella, dins dels actes programats pel Taller d'Història Local de Godella per a commemorar l'Any Pinazo. Ací la podeu escoltar:




Cartell oficial del recital (disseny de Leti García)


      Us esperem a tots al Teatre "Capitolio" el proper diumenge, 29 de maig a les 18,30 hores. Pensem que val la pena gaudir d'aquest espectacle.

      Hem editat un llibret amb les lletres dels poemes, que es repartirà a la porta del teatre entre els assistents, i en finalitzar l'acte hi haurà un vi d'honor.

ESTEM FENT TOTA LA PUBLICITAT POSSIBLE DE L'ACTE:






      I tots els dies està eixint la notícia a l'agenda de l'Horta del "Levante EMV" (edició en paper).

***

© Francesc Arnau i Chinchilla

dilluns, 23 de maig del 2016

La meua participació al FLIB


Logo oficial del FLIB

S'acaba de celebrar a València el Festival de Literatura Internacional Breu, una trobada d'escriptors molt interessant, que esperem es repetesca als propers anys.

Jo vaig participar amb un relat breu que ha estat publicat al Diari digital "LA VEU", on darrerament col·labore amb assiduïtat.

Ací el teniu:

                Un autor mediàtic

L’escriptor Jaume Casadevall i Rovira, era tot un erudit de la llengua. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, i també amb els doctorats en Filosofia i Lletres, i Història de l’Art en un parell d’Universitats europees, per arrodonir el seu currículum,  havia fet un “master” en una important Universitat dels Estats Units.

Des de que va acabar la seua formació acadèmica, tenia ben clar que volia dedicar-se a la Literatura, sobretot a escriure obres de ficció, després de les seues provatures en Poesia. Tanmateix, va fer oposicions per dedicar-se a l’ensenyament, doncs, també tenia ben clar que, per guanyar-se la vida, caldria tenir un sou segur, i aleshores, ser professor de Literatura, a més d’omplir-li com a guru de la gent jove, li donaria certa estabilitat econòmica.

Des del principi va mamprendre a escriure relats, i també alguns poemes, doncs, aquesta era la seua veritable vocació. Fins i tot es va atrevir amb alguna obra de teatre. Els va anar enviant amb tota la paciència del món, a les editorials, a les revistes, als diaris, i a tota mena de mitjans, sense cap resultat positiu. Tan sols va aconseguir publicar un relat al llibret de les festes del seu poble, i alguns poemes en revistes d’àmbit local, d’escassa tirada. Els premis literaris que convocaven els Ajuntaments tampoc li van resultar propicis.
Un dia, al bar on anava tots els dies a llegir el diari, un company de solitud li va dir que el millor per a donar a conèixer la seua obra eren les xarxes socials. El Jaume es va comprar un “smartphone” d’última generació, i va obrir comptes en totes les xarxes que coneixia, (Facebook, Twitter, YouTube, Instagram...), per veure de donar-li sortida als seus calaixos farcits de manuscrits.

Ja fa més de dos anys d’això, i s’ha convertit en un escriptor mediàtic, té més de deu mil seguidors als seus comptes, i és un autor reconegut pertot arreu. Tanmateix, des d’aleshores no ha escrit cap obra nova.

Tan sols té temps pel WhatsApp! 

***

Godella (L’Horta), 7 de gener de 2016

Francesc Arnau i Chinchilla


Imatge de Google
Al Diari digital "LA VEU":


Convocatòria del FLIB (Imatge de Google)
***

dimecres, 18 de maig del 2016

"La bogeria del futbol" (article a "LA VEU")

Els "cracks" del Barça (Foto del Google)
      En aquest nou article vull donar la meua opinió del món que envolta el futbol, un esport que m'agrada i que he practicat molts anys. Sobretot discrepe amb la manera en que és tractat als mitjans de comunicació, i molt especialment a les cadenes de televisió.

      Com sempre, espere que us agrade, i encara que sóc conscient de que molts no estareu d'acord amb el que pense sobre aquest tema, aquesta és la meua opinió:

La bogeria del futbol

El futbol és el veritable opi del poble.
Serà una nova religió?
-KARL MARX?-

Ara que ja s’acaba la temporada de futbol, amb la Lliga, de la que el Barça ha estat el campió “in extremis”, malgrat que encara ens resta la “Champions”, “l’Europe League”, la Copa del Rei, i la mare que els va parir (després de tot açò, haurem de patir l’Eurocopa de seleccions), volia donar la meua opinió sobre aquest tema del futbol.

És veritat, el futbol és l’opi del poble (almenys d’una gran majoria). Tot passa a un segon pla si guanya el teu equip, No comprenc com persones preparades, amb criteris coherents amb les idees que de sempre han professat, perden tot el seny en quan parlen de futbol. En aquestes converses no valen raons, i no hi ha cap sentit de la mesura.

La veritat és que no sé a què comparar-ho, però potser és molt semblant a les guerres tribals d’antuvi. Cadascú estava al seu bàndol, encara que aleshores no podies triar. Ara, potser pots triar, però els mitjans de comunicació ja s’encarreguen de posar-te pels ulls què et convé triar... Tot està mediatitzat i així la suposada llibertat de premsa no és tal com indica el seu nom. Aquesta popularitat del futbol ha fet que els mitjans de comunicació (sobretot les cadenes de televisió) hagen trobat un filó per a guanyar més audiència.

Final de Champions 2016 (Imatge del Google)

Els programes semblen ser conduits per autèntics “hooligans”, i l’objectivitat dels periodistes ha desaparegut per complet. Ja no parlen de les jugades, de les tàctiques, ni de res que tinga a veure amb l’esport del futbol (un esport que a mi personalment em sembla preciós, i que l’he practicat amb fruïció). Ara és més important parlar de la vida íntima dels cracks, del “marujeo”, i de les bajanades que s’inventen. És tot una còpia del periodisme que fan en programes com el “Sálvame”, on s’escridassen i s’estiren del monyo, sense cap educació, i que també s’ha traslladat darrerament als programes de debat polític. El mateix dóna si estàs veient un programa d’esports, un debat polític, o un “reality” de la premsa del cor. Els tertulians no es tallen gens ni mica per defensar els colors d’aquell que paga.

Pense que és lamentable, i que la culpa és de tots els que veuen aquests programes de merda. Ningú no diu ni pruna, i sembla que tothom ha acceptat aquesta situació (almenys la gran majoria). Sembla que tots estan ben pagats sempre que parlen del seu equip, i aquells que protesten ho fan perquè al seu el deixen de costat, bé siga per que té poca repercussió mediàtica, o per raons polítiques. Aleshores, tiren foc per la boca, però la veritat és que no van al moll de l’os. Pense que tots són el mateix:

Uns autèntics rucs!
     
15/V/2.016 

© Francesc Arnau i Chinchilla

***

EL MEU ARTICLE A "LA VEU":



L'art al futbol, una faceta poc valorada pels mitjans (Foto de Google)
  
***

dimarts, 10 de maig del 2016

El Llagostí Literari 2016

Imatge del blog "Llagostí Literari 2016"
      El passat dissabte, 7 de maig, es va celebrar a Vinaròs el "Llagostí Literari", una cita que cada any convoca l'AELC, en una comarca distinta del país, i al voltant d'una especialitat gastronòmica que identifica el lloc d'origen. En aquest cas el producte era el llagostí, que a Vinaròs és totta una senya d'identitat.

      Abans havien estat totes les convocatòries que Francesc Mompó i Ramon Guillem van fer des de "L'Anguila Literària" a Catarroja, el "Bolet Literari" a Otos, "La Cassola Literària " a Xàtiva, "El Figatell Literari" a Oliva, i "El Xai Literari" a Sagunt. 

      El meu amic Rafa i jo, arribàrem amb temps de sobra, i ens dirigírem al Mercat Municipal, on estava prevista la primera lectura dels texts. Esmorzàrem al bar del mercat i després de les lectures, ens dirigírem, sempre sota la guia de Mariola Nos, una amfitriona de luxe, al forn de "Ca Massita", a la llibreria de l'Espai Mariola Nos, i a la Fundació Caixa Vinaròs, ubicada en un edifici que abans sembla que va ser una fàbrica de codonyat. Molt interessant el museu etnològic, amb una esplèndida exposició d'eines de tota mena, quadres, balancins vienesos, i del deportat a Mauthausen vinarossenc, que va donar tot el seu arxiu a la Fundació (fins i tot el pijama a ratlles...). 

Al mercat de Vinaròs (Imatge del Facebook de l'alcalde)

Després ja ens dirigírem al restaurant "Rafel lo Cristalero", on teníem encomanat el dinar, i on vam acabar de llegir els nostres escrits per a l'ocasió, en acabar l'àpat. 

Ací us deixe el meu:

EL LLAGOSTÍ DE VINARÒS

Si parlem de marisc
jo sóc més de cigales
que no pas de les gambes,
dels rojos ni dels crancs...
Però aquest llagostí
d’ací de Vinaròs
em sembla un prodigi,
amb les cues pintades
dels tons republicans.
Això sí, s’han de fer
quan a penes al foc,
no cal treure-li el gust,
uns segons a la planxa
per a cada costat
amb un grapat de sal,
 ben calents se’ls fotem
sense cap mirament.
Els humans no serem
ni caníbals ni monstres,
ni crustacis ni artròpodes,
però som i serem
els millors predadors
de la història del món...

***

Francesc Arnau i Chinchilla

      Sembla que l'Ajuntament de Vinaròs publicarà un llibre amb tots els escrits que es feren per a l'ocasió. Ací podeu llegir la crònica de l'amfitriona, que també ha estat publicada al Diari digital "La Veu":



***

Programa del "Llagostí Literari"

***

  

dilluns, 9 de maig del 2016

"El candidat Donald Trump" (article a "LA VEU")

Donald Trump en plena campanya (Imatge de Google)

El meu article, que he publicat al diari digital "La Veu", parla de les eleccions presidencials dels Estats Units, que tindran lloc a finals d'enguany. El multimilionari Donald Trump, que en un primer moment semblava que no aconseguiria ser proclamat candidat pel Partit Republicà, s'ha desfet de tota la competència, malgrat les seues declaracions xenòfobes, homòfobes, i que ratllen en el més pur feixisme. Ara, tots els líders del món occidental i capitalista, s'estan engolint el que havien dit del personatge, i comencen a fer declaracions traient-li llenya al foc, de tot el que havien manifestat abans.   

Ací us deixe l'article. És la meua opinió, però, potser caldrà tornar a comentar el tema més endavant:

El candidat Donald Trump
  
Sembla que Donald Trump ha aconseguit el que ningú no podia ni imaginar-se fa uns mesos. Ser el candidat del Partit Republicà per a les Eleccions Presidencials dels Estats Units del 2016.

Han quedat al darrere totes les “boutades” i pixades fora de test del multimilionari reconvertit en “salvador de la pàtria”. D’aquests ja en coneixem uns quants per aquests indrets, i ja sabem de quin peu coixegen. Donald Trump no s’ha tallat gens al llarg de la campanya per criticar les dones i els immigrants (sobretot els hispans i els musulmans), però ara sembla que tot això era de broma, i els capitosts del Partit Republicà dels Estats Units, després de que s’ha quedat ell sol com a candidat, han decidit donar-li el seu suport.

Com ha aconseguit un impresentable com aquest fer-se amb aquesta nominació, és una altra història. Caldria parlar ací també, del seu discurs proteccionista, enfrontat al TTIP (Acord de Lliure Comerç amb Europa), que tampoc és una bicoca per a nosaltres els europeus, però també ha dit que la seua posició és favorable al “Brexit”, així com, prometre tornar al lideratge dels Estats Units al món, després dels anys de “concòrdia”. “Ja està bé de que els xinesos ens vulguen passar al davant!” (diu el Trump).  

Però, ara resulta, que també a Europa, tornen a bufar aires ultres, i que els partits “neo-nazis”, han assolit una rellevància que no tenien abans...

Potser, el sistema capitalista a Occident, ha entrat en una crisi d’identitat, com va pronosticar Karl Marx, i aquestes propostes ultres són el seu darrer cant del cigne. No crec, però caldrà estar a l’aguait per a que no ens toquen els collons (amb perdó), com fan sempre.

Per cert, que la família Bush ha comunicat que no li donarà el seu suport, i pense que ha estat la primera empenta que ha rebut des del Partit Republicà l’home de l’ensaïmada al cap (com Iñaki Anasagasti).

Restarem a l’aguait el proper novembre, doncs, aquestes eleccions ens afecten molt més del que molta gent es creu.

***

Godella (l’Horta),7de maig del 2015

 Francesc Arnau i Chinchilla

Ací teniu l'article al diari "LA VEU":


Els més que probables candidats a la presidència dels Estats Units (Imatge de Google)


***

dijous, 5 de maig del 2016

La Rondalla "Los Claveles Rojos" dediquen els "mayos" a Pinazo


Rondalla "Los Claveles Rojos" (Foto: web Ajuntament de Godella)
      El passat dissabte, 30 d’abril, la rondalla “Los Claveles Rojos” del nostre poble, van dedicar els "mayos" a Pinazo. Tot va començar amb el programa que el nostre Taller d’Història Local va confeccionar a les diverses reunions convocades per aquest esdeveniment (l’Any Pinazo). La rondalla “Los Claveles Rojos” també celebraven el seu 55è aniversari d’aquesta tradició de “Los Mayos”, i per això van voler fer una cosa especial. Aleshores, un dels membres de la rondalla es va posar en contacte amb mi, per fer unes estrofes en homenatge a Pinazo, amb la música tradicional dels “mayos”. Vaig fer una desena d’estrofes, de les que ells han interpretat cinc, i que són aquestes:

A Pinazo

Pinazo pintava
pels carrers del poble
i sempre deixava
el pas a les dones.

Quan era un xiquet
pintava sabates,
després, de major,
retrats i paisatges.

Les dones nuetes,
carros i tartanes,
escenes de platja,
els racons del poble...

Aquell “catxirulo”
dels dies de Pasqua,
darrere l’Ermita
ballant “la tarara”.

Godella et deu fama
gràcies als teus quadres,
per això nosaltres
venim a cantar-te.


***

Díptic de l'acte (Foto: THLG)

      Em van convidar a sopar amb ells, al Col·legi Sant Bertomeu, i allí vaig acudir. Estic agraït per haver-me convidat, així com també van convidar al Taller d’Història, les autoritats locals, i d’altres. Tot va estar perfecte... (Si deixem a banda el díptic que van publicar, on vaig comptar un munt de faltes d’ortografia)  Després del sopar, vam pujar les escales i ens dirigírem a la Plaça de l’Església, on van fer un primer recital amb les cançons més populars del seu extens repertori (Havaneres, boleros, cançons tradicionals, etc...), davant del monument a Pinazo.

A la Plaça de l'Església (Foto: Paco Aràndiga)

      Després va haver la tradicional “picadeta” amb coques, rotllets i mistela, a càrrec de l’Ajuntament, i ens dirigírem cap a la Casa Museu “Pinazo”, on la rondalla va interpretar les estrofes que jo havia composat per a l’ocasió. Em va agradar moltíssim com sonaven amb la música dels “mayos”, i alguns dels components de la rondalla em van dir que els hagués agradat interpretar-les totes, o siga, les deu que havia fet... Jo pense que va quedar molt bé, i estic d’acord amb el mestre de la rondalla, encara que també hagués estat bé, fer un bis, i posar al final la darrera estrofa que havia fet. Ací us la deixe:

La “Casa Pinazo”
és la nostra herència,
direm el teu nom
per tota València.

*** 

A la Casa Museu "Pinazo" (Foto: web Ajuntament de Godella)

Vídeo del Facebook “Casa Museo Pinazo”:


Godella (L’Horta), 30 d’abril de 2016
Francesc Arnau i Chinchilla

***

Al web del Taller d'Història Local de Godella:

http://tallerhistoriagodella.org/web/los-claveles-rojos-dediquen-els-mayos-a-pinazo/

***