"Xai Literari" a Sagunt

(Foto: F. Mompó) Els participants en el "Xai Literari"

      El passat dissabte, 16 de maig, va tenir lloc a la ciutat de Sagunt el "Xai Literari", una trobada d'escriptors en la nostra llengua, que va sorgir fa uns anys al voltant de l'escriptura i de la nostra gastronomia. La idea en un principi va partir dels escriptors Francesc Mompó i Ramon Guillem, i la primera de les trobades va tenir lloc l'any 2009 a Catarroja, on se li van fer els honors a l'anguila. Després vingueren els homenatges als bolets, a la cassola i al figatell (Otos, Xàtiva i Oliva). Tot açò ho podeu constatar al blog: http://platsliteraris.blogspot.com/ L'acte consisteix en presentar escrits sobre el plat en qüestió, reunir-se els escriptors al lloc on es celebra (sempre hi ha activitats a càrrec dels escriptors locals), per a després gaudir del plat i llegir cadascú el que ha escrit per a l'ocasió.

      Jo hi vaig participar al "Bolet Literari", enviant un escrit, i a la "Cassola Literària", on vaig assistir-hi acompanyat de la meua dona i dels meus amics Rafa i Mª José, que són companys de treball de Francesc Mompó (el veritable pare de la "criatura"). Així que enguany, en assabentar-me de la convocatòria del "Xai Literari", em vaig decidir i li ho vaig comentar al meu amic Rafa, doncs, també anirien els nostres amics Fede Cortés i Jordi Pijoan-López, que per cert vam conèixer a Xàtiva, durant la "Cassola Literària". 

      El dissabte ens trobàrem a Sagunt al migdia, i després de les salutacions i presentacions pertinents, de la mà de l'historiador Manuel Civera Gómez, un autèntic i erudit, i un apassionat per la història de l'antiga Morvedre, vam fer un itinerari de gairebé dues hores, on el mestre saguntí ens va posar una miqueta al corrent dels edificis de la monumental ciutat i dels pobladors, que al llarg dels segles han edificat, poblat, repoblat, destruït i reedificat tots aquests autèntics testimonis en pedra de la història de Sagunt, des dels ibers fins els nostres dies. Visitàrem l'àntic barri jueu, la Casa dels Berenguer, el Museu Històric de Sagunt, amb les seues col·leccions arqueològiques tan importants de les diferents èpoques, i acabàrem a les faldes del Castell, on es troba el cementeri jueu més gran d'Europa (potser també el més antic), doncs, el professor Civera, que és tot un expert en les influències jueves a Sagunt, i també a la resta del País Valencià, alhora que un crític amb les actuacions que s'han fet (per acció i per omissió), ens va mostrar les parts encara visibles d'aquella majestuosa necròpoli jueva, i també la d'alguns hipogeus que encara són visibles.

(Foto: F. Mompó) Manuel Civera explicant-nos el "Micvé" -bany ritual hebreu-

      Després, anàrem directament al restaurant "Palau del Duc", on va tenir lloc l'àpat. Ací podeu veure el menú: http://platsliteraris.blogspot.com/2015/03/menu-per-al-xai-literari-del-16-de-maig.html Tot estava molt bo, i molt ben servit, i nosaltres (Rafa i jo) vam seure a taula amb els amics que venien de Falset, i que van arribar encara a temps d'incorporar-se a la visita guiada pel mestre Manuel Civera. També van estar a la nostra taula Sergi Pitarch, periodista del diari "Levante EMV", així com el Xavier Aliaga, que col·labora al diari "El País", que també vam conèixer al seu poble de Xàtiva en aquella memorable "Cassola Literària" del 2011.

(Foto: F. Mompó) Vista general del dinar

      A continuació del dinar, van mamprendre les lectures dels escrits que els assistents havien fet per a l'ocasió. Encara que van haver-hi alguns problemes tècnics de la megafonia, l'acte va estar molt lluït, tant per la varietat com per la qualitat dels texts. Voldria destacar les aportacions de grans poetes (Lluís Roda, F. Mompó, Ramon Guillem, Joan Navarro, Lluís Alpera, Jaume Pérez Montaner, etc.), però sobretot voldria destacar les aportacions (sempre en clau d'humor) del Fede i el Jordi, que són també uns apassionats del gènere negre, així com la cançó que ens va fer cantar a tots el Carles Cano, un veritable "showman", que duu moltes hores als escenaris, i això es nota.

Fede Cortés (Foto: F. Mompó)

Jordi Pijoan-López (Foto: F. Mompó)

   

Carles Cano (Foto: F. Mompó)

      En finalitzar ens férem una fotografia de família, que encapçala aquesta entrada, i ens tornàrem cadascú a casa seua. Nosaltres encara vam eixir per la nit a sopar a València amb els nostres amics, que s'allotjaren a un hotel de Burjassot.

***  

Les meues proses V: ("El nigromant")

Cartell del Concurs

      En aquesta nova entrega dels meus relats, que han passat sense pena ni glòria, ja que està ben a prop en el temps, us deixe el que vaig presentar al II Concurs de Microrelats "Sergio Beser", a la ciutat de Morella, on vaig anar per cert, acompanyant els meus amics (Amparo i Ximo), doncs la seua filla Elisa Pont Tortajada, va estar recompensada amb el Tercer Premi pel seu relat "La extrañeza del reeencuentro", com ja vaig donar testimoni en aquest blog: Cliqueu ací!

      Ara vull donar a conèixer el que jo vaig presentar, que duu per títol "El nigromant":

EL NIGROMANT

Gregori era endevinaire, vident, i fins i tot profeta, però a la seua caseta de la Fira tan sols posava “Gori el nigromant”. La seua feina consistia en endevinar coses tan nímies com el pes, l’edat i l’ofici de les persones, per només un euro. Si no ho encertava, els hi regalava alguna andròmina. Gairebé sempre guanyava, però això havia esdevingut una qüestió d'orgull, perquè ell es considerava descendent d'una raça de druides i de xamans, doncs, com sempre deia l’avi, de tant en tant, la terra produeix un savi.

La temporada estiuenca ja s’havia esgotat, i quan es disposava a recollir tots els atifells per dirigir-se a la pensió on vivia, es va apropar un individu amb algunes taques als pantalons, el coll de la camisa d'un color anònim, i una pudor a brutícia, que no podia amagar l’abundància de colònia. Dirigint-se al Gori, li va dir mentre dipositava la moneda al plateret: “A que no endevines a què em dedique”.

Ell va ensumar el perfum amagat del foraster, i va respondre la veritat del que pensava: “Acabes de matar... Ho dus al damunt, i sempre ho portaràs fins el teu darrer alè.”

Aquell foraster era un veritable assassí, i no va poder assumir aquella profecia. Va ser habitat per una profunda ira. Al remat, dirigint-se a la pensió, va obrir el dormitori del Gori i el va ofegar mentre dormia.

Gori havia previst aquell final, per això va deixar una nota que va servir per detenir aquell diable.

***

Godella (L’Horta), 15 de febrer de 2015

Francesc Arnau i Chinchilla

Amb els premiats del Concurs (Foto: Ajuntament de Morella)

***

"20 anys de vacances" (Els vídeos de l'homenatge a l'Ovidi)

Cartell del Concert

ACÍ TENIU ALGUNS DELS VÍDEOS DE L'HOMENATGE:

"Ais." (La meua aportació, amb l'acompanyament de "Les Mãedéus")

"Als companys" (Ivan Brull)

"Montserrat" (Gent del desert)

"Corrandes de l'exili" (Doctor Dropo)

"Perquè vull" (Arrop i Tallaetes)

"La samarreta" (Versió de Kalebarraka) 

***

Concert en homenatge a l'Ovidi Montllor

(Fotos: premsa Godella)

      El passat dissabte, 2 de maig, va tenir lloc al Teatre "Capitolio" del poble, un concert en homenatge a l'Ovidi Montllor, doncs, en aquest any ja són vint els que fa que se'n va anar "de vacances".

      Tatiana Prades, gran cantant de Godella, s'havia encarregat d'organitzar l'acte, amb el recolzament del nostre Ajuntament, i jo, que sóc company de col·legi del seu pare, em vaig assabentar amb la suficient antelació, per a poder pensar (pensat i fet!) en col·laborar al concert. Un dia em vaig trobar amb la Tatiana, camí de "l'Escorxador", on assagen alguns dies, i li vaig preguntar si seria possible fer una actuació. Havia pensat en fer una interpretació (el més fidel possible) del tema "AIS", que l'Ovidi va publicar al disc "Crònica d'un temps" de l'any 1973. Ella em va dir que sí de seguida, i aleshores vaig mamprendre a rumiar com me'n sortiria del tràngol. El motiu d'elegir aquest tema, va ser la seua actualitat, encara que han passat més de quaranta anys de la seua publicació, i també la meua predilecció per aquest disc de l'Ovidi, que va ser el primer que vaig tenir, i que de tant d'escoltar-lo, gairebé me'l sé de memòria... Una cosa que no em passa amb cap altre autor, i ni tan sols amb la majoria dels meus poemes.

(Cartell del concert)

      Per fi va arribar el gran dia. Jo abans m'havia fet amb els instruments d'acompanyament pel poema, que rememoren el soroll del martell i l'enclusa en un taller de forja. Em mancaven els acompanyants per la percussió i els cors, encara que pensava demanar la col·laboració del públic per fer els "ais!" Tatiana m'ho va facilitar, amb les aportacions del grup "Les Mãedéus", als que des d'ací vull donar el meu agraïment més sincer i efusiu, en especial a Toni de l'Hostal, un gran artista que admire pel seu talant i el seu saber estar, i que no va posar cap inconvenient en fer la percussió, amb un instrumental totalment casolà (tub de ferro i martell).

      A les dotze del migdia férem la prova de so, i després se n'anàrem a dinar a l'Escorxador, gentilesa de "Pollos Planes", com diu el cartell. Vaig estar amb els artistes que participaven a l'acte, molts dels quals ja coneixia, sobretot els del poble (Apa, Josep Manel Palau, "Arrop i Tallaetes", Grup de Danses "El Poblet", etc.), i uns altres que havia escoltat en concerts, discs, etc... 

      Al cartell podeu veure la varietat dels participants, que actuaren al concert, quan va arribar l'hora. Es van interpretar un grapat de temes del repertori de l'Ovidi ("Tot explota pel cap o per la pota", "Homenatge a Teresa", "Montserrat", "Ais", "Va com va", "El meu poble Alcoi", "Tot esperant Ulisses", "Canto a la lluita", "Als companys", "Perquè vull", "L'escola de Ribera", "Corrandes de l'exili", "M'aclame a tu", "De manars i garrotades"...). Tots presentats per Amàlia Garrigós i Jordi Tormo, alcoians els dos, que feren un repàs a la biografia de l'Ovidi Montllor. També va parlar l'alcaldessa de Godella, Eva Sanchis, que va recordar aquella ocasió llunyana en el temps (abril de 1978), quan un grup de joves, entre els que es trobava el meu germà Pep Xinxilla, contractaren a l'Ovidi per actuar ací al poble.   

   

 Les fotos són de "premsa Godella". Per veure-les totes...

CLIQUEU ACÍ

Josep Aparicio "Apa" va fer una versió molt personal de l'emblemàtica cançó del cantant alcoià, "Homenatge a Teresa", acompanyat pel gran mestre Ricardo Esteve a la guitarra...

***

El grup "Gent del desert", entre els que es trobava el nostre paisà
Paco Rodríguez-Bronchú, va interpretar "Montserrat", una gran
cançó de l'Ovidi, de la que feren una magnífica versió.

***

El poeta Ivan Brull va fer una magnífica interpretació de "Als companys"

precedida per un fragment del poema de Salvat-Papasseit "Canto a la lluita".

(Fotos: premsa Godella)

(Fotos: premsa Godella)

En finalitzar l'acte, tots els participants vam rebre un recordatori del concert. Cal destacar també la presència d'Helena Montllor, la filla de l'Ovidi... 

***

I també voldria destacar el gran esforç de tota l'organització, i molt especialment de Tatiana Prades, sempre pendent de cada detall.

                                   ***

CRÒNICA AL WEB DE L'AJUNTAMENT

 ***

Ja per finalitzar, ací teniu la meua actuació en vídeo... Que els déus i l'Ovidi em perdonen per l'atreviment:

***