"Nous poemes, nou llibre, nou blog...
Després de 5 anys, cal renovar-se, canviar de pell, com fan les serps.
Espere que gaudiu amb les noves llunes que he anat inventant al llarg d'aquests anys, després de l'experiència de l'espill."

Francesc Arnau i Chinchilla

diumenge, 8 de març del 2015

El discurs de la vulgaritat

Foto de Google: Altres temps, però les mateixes formes: LA VULGARITAT!

     El discurs de l'alcaldessa de València (breu però intens) en la Crida fallera ha provocat un autèntic terratrèmol en les xarxes socials i també als mitjans de comunicació d’arreu de l’Estat (acudits, muntatges musicals, bromes i paròdies, han proliferat al YouTube, Facebook, Twitter, etc., com els bolets a la tardor).

     No és un fet aïllat, encara que molts sembla que acaben de combregar amb aquestes hòsties. Tan sols cal comprovar el nivell del “Molt Honorable” (pense que mai ha fet servir aquest títol, que li pertoca com a President de la Generalitat). Ell sabrà perquè... Recentment ha estat elegit com a candidat a President, i sembla un veritable “ninot indultat” per les declaracions que fa, després de no haver cagat dur en els darrers mesos.

     La vulgaritat de la dreta envers el valencià és atàvica. El regidor Miquel Domínguez ha manifestat que el reconèixer l'errada per part de l'alcaldessa és “una nota simpàtica” per la majoria dels ciutadans.

     Aquest és el rovell de l'ou del problema. Per a ells, destrossar la llengua i ridiculitzar-la en públic no deixa d'ésser una nota humorística. Al cap i a la fi, el prestigi, que (més enllà dels discursos políticament correctes) sempre li ha atorgat, mai no ha estat més enllà d’un acudit de “Don Pío” -q.e.p.d.-. Mai no l'han estimat: Ni l’han parlat, ni l’han llegit, ni l’han escrit (Trini: tres vegades ni).

      Tan sols és per ells (la dreta) això: Una nota simpàtica, si més no, un instrument per a la manipulació política, que a hores d'ara (sembla mentida), encara els dóna vots. Tan sols cal llegir algunes de les declaracions que fan els “blaveros” a la secció EL CABINISTA del diari “Las Provincias”. El que els molesta de veritat és els que diuen aleshores, abans, fins, nosaltres, després, etc... Encara que això és normal, doncs, de ben segur que mai no han llegit ni un sol vers d'Ausiàs March, ni de cap dels nostres clàssics.

        Però, la veritat és que, per desgràcia, no estem sols:

Foto del Google: Aquests són els nostres referents culturals!!! Quin futur ens espera?

La vulgaritat „explica en un lúcid assaig Enric Balaguer„ desfila per les nostres vides sense cap mena de pudor, ni de restricció: la trobem als platós de televisió, a les aules de l´escola i a la dels instituts, en la vida corrent, a la cua del supermercat, al taulell d´un bar o al compartiment d´un tren (La vulgaritat i altres tribulacions dels nostres dies: 2010).
Als platós de televisió s´ha escenificat l´aclaparadora incultura de la princesa del pueblo, Belén Esteban, amb l´exhibició de les seues faltes d´ortografia „entre altres notòries mancances„ en el programa de màxima audiència de Telecinco Gran Hermano Vip. En el mateix programa es va expulsar a Los Chunguitos per comentaris racistes i homòfobs.
Foto del Google: "La princesa del poble"...


Per descomptat, podem trobar més casos. La llista televisiva seria llarguíssima si tenim en compte els productes de la indústria de l´entreteniment dels últims anys. Per exemple, i no és tracta de cap fixació envers la cadena, en "Mujeres y hombres y viceversa", més enllà de la sublimació de l´estètica dels cossos i l´aspecte físic dels seus participants, la pobresa del llenguatge que utilitzen i la ximpleria dels comentaris fa pensar que bellesa física i cultura són dos termes totalment oposats. Cal reconéixer, malgrat tot, que la vulgaritat enganxa els televidents, crea negoci i mercaderia a les grans productores audiovisuals. Crea addicció i entreteniment. I, en descàrrec dels programes, cal dir que tenen èxit perquè són rols i referents socials que trobem al carrer.

Però a més a més dels platós televisius, la malaltia afecta també les xarxes socials, els comportaments de les persones al carrer, els estudiants als instituts i universitats, o millor dit alguns estudiants, entre els veïns del barri, els estadis de futbol (barrejada amb violència) o en les discussions entre els conductors de cotxes, picabaralles que fins i tot acaben amb la mort d´algun dels implicats. Afecta també els polítics, ausades, amb discursos pobres i demagògics, sense cap arrelam intel·lectual. Polítics que, de vegades, recorren a l´insult o es dediquen als jocs digitals en transcendents debats parlamentaris.”
-ANTONI GÓMEZ- (“BARRA LIBRE” LEVANTE EMV 7/03/2015)
      Així doncs, ja ho sabeu, com diu la dita castellana: “Mal de muchos, consuelo de tontos”. Per això, pense sincerament que PODEM aplicar-nos el conte i tirar endavant. Aquest és el nostre principal COMPROMÍS.

***

GODELLA (L’HORTA), 7 DE MARÇ DE 2015

1 comentari:

  1. Pot ser que no estiguem tan lluny de veure'ls desaparèixer a tota aquesta colla de malfactors socials i culturals.

    ResponElimina