"Nous poemes, nou llibre, nou blog...
Després de 5 anys, cal renovar-se, canviar de pell, com fan les serps.
Espere que gaudiu amb les noves llunes que he anat inventant al llarg d'aquests anys, després de l'experiència de l'espill."

Francesc Arnau i Chinchilla

dissabte, 21 de març del 2015

Dia Mundial de la Poesia

  
Recitant un poema de Vicent Alonso (Foto: premsa Godella)

            Avui es celebra el Dia Mundial de la Poesia, i jo vull participar, com he fet als darrers anys. Per això he enviat el poema que serà el prefaci del meu proper llibre de poemes “NOVES LLUNES”...

http://lletrescatalanes.cat/ca/programes/dia-mundial-de-la-poesia



      Com al nou blog  ja el vaig posar a la primera entrada, ara m’agradaria posar aquest poema que li vaig dedicar a la meua mare al llibre “L’espill de l’orb” (pàg. 75). El proper dilluns, 23 de març, farà vint anys que ens va deixar:

      URC DE FILL

                Per a tu, mamà...

        Et devia un poema, ací el tens, tot és teu !
Massa temps ha passat, caram ! com passa el temps !
Me’n recorde que eres, del que ja no n’hi ha !
T’agradava parlar-me, t’agradava escoltar-me,
t’has quedat sense veure aquestes coses que escric,
de segur que si fosses encara en aquest món,
em diries tothora que et llegís el darrer,
series la primera de les meues adeptes.
Ara ja no estàs sola, però obrires camí,
maleïsc a l’artròpode que et va devorar,
què valenta que fores, com va dir el teu marit,
aquell home, mon pare, plorant davant del llit !
I el teu germà Domingo que arribà massa tard,
el mateix que el teu fill, vint minuts de rellotge,
i aquell home a la porta contemplant el teu cos,
són records als quals mai no podré renunciar...
Almenys així evitares veure morir-se un fill. 

***

      Espere poder gaudir d’aquesta Diada tan emblemàtica molts anys més, i sempre que no m’hagen abandonat le Muses, intentaré participar-hi, com he fet enguany:

http://lletrescatalanes.cat/ca/repositori-dia-mundial-poesia/item/noves-llunes-de-francesc-arnau


***

Godella (l’Horta), 21 de Març del 2.015

2 comentaris:

  1. La mort d'un pare és dura, però la d'una mare ha de ser un tràngol difícil de pair, m'he imaginat la meua, encara viva o la meua dona, quan llegia que ton pare la mirava plorant, m'has fet plorar Francesc. Molt bon poema.

    Vicent

    ResponElimina
  2. Enhorabona per aquest nou llibre i enhorabona per transmetre tant de sentiment.

    ResponElimina