"Nous poemes, nou llibre, nou blog...
Després de 5 anys, cal renovar-se, canviar de pell, com fan les serps.
Espere que gaudiu amb les noves llunes que he anat inventant al llarg d'aquests anys, després de l'experiència de l'espill."

Francesc Arnau i Chinchilla

dilluns, 21 de novembre de 2016

PINAZO en versos 2.0 (recital a València)

El poema de l'Estellés va cloure el recital (Foto: Dori Palencia)
El passat dimecres, 16 de novembre, va tenir lloc a les 19 hores, després de molts entrebancs, dubtes i ensurts, la segona audició del recital "PINAZO en versos", que havíem interpretat al Teatre "Capitolio" de Godella, a la vesprada del dia 29 de maig.

Cartell del recital (creació de Leti García)
En aquesta ocasió, també comptàrem amb la col·laboració del col·lectiu "Concilyarte", de la ciutat de València, i gràcies a ells, hem pogut fer aquest recital al cap i casal, que era la nostra intenció, després de veure el resultat al nostre poble. Gràcies  a ells, també vam enriquir el recital amb les seues aportacions poètiques: ("El guardavía" de Mila Villanueva, "La Alameda" d'Ana Noguera, i els dos poemes de l'Alba Fluixà: "Autoretrat" i "Pinazo"). També és seu el mèrit d'haver fet l'espectacle a la Fundació SGAE, que ens va facilitar el seu teatre i els seus mitjans per a que tot sortís la mar de bé.

Mila Villanueva i Francesc-Andreu García (Foto: Dori Palencia)

D'altra banda, malgrat que la base del recital era la mateixa que al primer, també cal destacar l'aportació inestimable de Leti García, que va afegir a les imatges de Nerea les seues pròpies, i que va aconseguir que tot estigués on calia (parlant de les imatges sobretot).

No cal ni esmentar, que l'aportació dels músics (Salvador Caballer Tarín i Josep Antoni Ferrando) va estar una de les branques fonamentals de que el recital fos tot un èxit (almenys qualitatiu), el mateix que va passar al recital de Godella. Ells van triar els temes pels nous poemes, com havien volgut les poetesses. 

Els músics i jo (Foto: Dori Palencia)

També vam poder gravar l'esdeveniment, gràcies a l'aportació de Dori, i ací podeu veure el resultat tots els que, per qualsevol raó, no vau poder estar al nostre costat.


La gravació del recital al YouTube

Ja per finalitzar, cal agrair (com no?) al nostre Taller d'Història Local, i molt especialment al Coordinador de Publicacions, Julio Montagut. Gràcies al seu esforç s'ha fet el llibret amb els poemes, les imatges i les composicions del recital. Ací el podeu veure:


Carles Cano (Foto: Dori Palencia)
 Carles Cano, Antonio M.Herrera i l'Alba Fluixà

Ara tan sols resta una altra embranzida per dur el recital a altres terres del territori (Castelló, Alacant, Barcelona, Palma, Madrid...). El següent pas seria dur-ho a Nova York, Londres, París, etc... això sí! amb traducció simultània. Però la veritat és que no són bons temps per a la Lírica... 

Imatge final del recital (Foto d'algun mòbil)

***


© Francesc Arnau i Chinchilla

dilluns, 7 de novembre de 2016

II Trobada ARC de Literatura en català


Lliurament dels premis del VI Concurs Microrelats (Foto: Empar Sáez)
El passat cap de setmana, aprofitant que un dels meus relats havia resultat finalista de VI Concurs de Microrelats ARC a la ràdio, vaig viatjar cap a Barcelona. Abans m'havia posat en contacte amb els meus amics Empar i Ferran, que es van oferir a que m'allotgés  a casa seua, a la ciutat de Terrassa, on ja vaig estar fa dos anys pel mateix motiu.

Amb el Ferran i el president d'ARC -també és Ferran- (Foto: Empar Sáez)

Vaig eixir de València divendres 28 d'octubre, per la vesprada en autobús, i abans de les nou (amb una mica de retràs pel trànsit) vaig arribar a l'estació d'autobusos de la ciutat comtal, on m'esperava el Ferran. Ens dirigírem cap a Terrassa, a casa seua on sopàrem el que ens havia preparat l'Empar, i després de xerrar de les nostres coses se n'anàrem a dormir.

Poster de la Trobada amb els llibres presentats (Imatge: ARC)

A l'endemà teníem el dia complet, i després de l'esmorzar ens dirigírem cap a la ciutat, concretament a la Biblioteca de la Sagrada Família, on tenia lloc l'acte del lliurament. Abans es va celebrar la II Trobada ARC de Literatura en català, on es presentaren els llibres d'alguns dels associats. L'acte va estar presentat per Toni Arencón, i ací us deixe el cartell amb les obres presentades, de les que destaque el llibre de poemes "Quatre arbres" de l'Empar Sáez, i també el recull de relats "Polpa" del Jordi Masó Rahola, que sempre guanya el premi al millor relat del Concurs d'ARC. Per cert, que vaig saludar al Joan Pasqual, autor de la portada del poemari de l'Empar, que també ha tingut la deferència d'il·lustrar el meu proper llibre de poemes "NOVES LLUNES".

Empar Sáez (Foto: Ferran D'Armengol)
Després va tenir lloc el lliurament dels premis dels Microrelats, i la lectura dels mateixos. Als finalistes se'ns va lliurar un diploma i també un exemplar del llibre "Comuniquem-nos", on estan recollits tots els relats finalistes del concurs. Per cert, que enguany també va guanyar el Jordi Masó.

Guanyadors del Concurs de Microrelats (Foto: Ferran d'Armengol)
En finalitzar l'acte, després d'haver xerrat amb tots els coneguts (Ferran Planells, Montse, Aleix, Sergi, Toni, Joan, Jordi, Sílvia, etc...), anàrem a dinar a un restaurant del carrer València, que havia reservat l'Empar. L'àpat va estar senzill, però bo, amb uns plats ben elaborats amb arrels italianes.

A continuació, aprofitàrem la vesprada per visitar el recinte modernista de Sant Pau, antic hospital que és ben a prop de la Sagrada Família, i que està essent restaurat per a incloure'l a la ruta modernista barcelonina. L'edifici, obra de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, construït al llarg de les tres primeres dècades del passat segle, és tot un cant a l'esperit modernista, on tot es feia amb el propòsit de que durés, i a més  a més, sense escatimar materials ni valors estètics. 

Hospital de Sant Pau (Foto: Ferran d'Armengol)
Amb l'Empar a Sant Pau (Foto conceptual del Ferran)
Després ja se'n tornàrem cap a Terrassa, on sopàrem frugalment i vérem una pel·lícula abans d'anar-se'n a dormir (concretament, "Fargo" dels germans Cohen).

A l'endemà, després de l'esmorzar, el Ferran i jo férem una bona passejada per la ciutat de Terrassa, on em va anar explicant tots els llocs de més interès, posant sobretot l'èmfasi amb els edificis més antics, com ara la Cartoixa, i l'Església de Sant Pere. 

També cal destacar per la seua singularitat, la Masia Freixa d'éstil modernista, i també algunes antigues fàbriques convertides en espais públics.

Masia Freixa (Imatge de Google)
Després de gairebé dues hores de passeig, tornàrem a casa, on l'Empar ens havia preparat un esplèndid llobarro amb salsa, del que donàrem bon compte, acompanyats pel Roger (el seu fill), que havia d'anar-se'n a jugar al futbol.

I ja m'aproparen a l'Estació d'autobusos de Barcelona-Nord, on havia d'estar a les 16,30 de la vesprada. Els meus amics se'n tornaren per veure el partit del Roger.

Vaig aprofitar el viatge per llegir una bona novel·la, i abans de les nou ja estava a casa meua.

Moltes gràcies Empar, moltes gràcies Ferran!

Amb vosaltres he gaudit de l'hospitalitat i de l'afecte dels bons amics.

A reveure!!!

***

divendres, 14 d’octubre de 2016

Dylan is Dylan!

Cartell del premi (Imatge del Google)

      Avui s'ha fet públic el Premi Nobel de Literatura pel gran cantautor americà Bob Dylan, que ja havia estat nomenat als darrers anys. Ja sé que són molts els que discrepen d'aquesta decisió del jurat del premi, però jo no puc ocultar la meua satisfacció, doncs, si un cantautor de tot el món havia d'estar reconegut, havia d'ésser el Robert Zimmerman, el jueu convers, l'autor que més ha influït en la música popular dels darrers anys.

Bob Dylan en acció (Imatge del Google)

      M'hagués agradat que uns altres cantautors hagueren estat compartint el premi, i sobretot pense en el gran Leonard Cohen, de qui acabe de llegir les seues darreres declaracions, on diu que ja no té moltes forces per continuar la seua tasca, però sé que el gran Dylan tindrà un record per ell i per tots els altres que també s'ho mereixen.

      Pense que amb aquesta cançó ja mereixeria el Nobel:



     Artistes com ells, serà difícil que tornen a néixer.
     El meu reconeixement més sincer!!!



      I si el Dylan va a rebre el premi, espere que faci un discurs a l'alçada d'aquest:



***