"Nous poemes, nou llibre, nou blog...
Després de 5 anys, cal renovar-se, canviar de pell, com fan les serps.
Espere que gaudiu amb les noves llunes que he anat inventant al llarg d'aquests anys, després de l'experiència de l'espill."

Francesc Arnau i Chinchilla

diumenge, 24 de setembre de 2017

"Sobre el procés (I)" Nou article al "Diari La Veu"


Diada 2017 (Imatges de Google)

Després de més d'un any sense publicar al Diari digital "La Veu", aprofitant el moment històric que estem vivint amb la convocatòria del Referèndum per l'autodeterminació de Catalunya, he tornat a voler manifestar la meua opinió sobre el procés. Ací teniu el meu primer lliurament:


Sobre el procés (I)


“...que tot està per fer i tot és possible.”
.-MIQUEL MARTÍ I POL-


Tenia ganes de tornar a publicar al “Diari La Veu”, i després de més d’un any de la meua darrera col·laboració, aprofitant el moment que estem vivint amb el procés d’autodeterminació de Catalunya, m’ha donat un motiu per a tornar a escriure al Diari. He llegit tantes opinions (gairebé totes en contra) que he decidit trencar el meu silenci.

En primer lloc, vull deixar clar que, en la meua opinió, tot ha estat provocat per la inòpia política del govern del Partit Popular (PP), i la manca de diàleg del seu president, i alhora també del govern espanyol, Mariano Rajoy.

Cal recordar que la reforma de l’Estatut de Catalunya, de l’any 2.006 va estar aprovada per les Corts catalanes, i també pel Congrés dels Diputats i pel Senat de l’Estat espanyol. Després de totes aquestes mostres de conformitat, va ser referendat pel poble català per més del 70 % dels votants.

Aleshores, el PP (minoritari a Catalunya), va engegar una campanya en contra de la reforma de l’Estatut, i jo diria que també del poble català, doncs, es va atrevir a fer boicot als productes catalans en mitjans de comunicació públics, com ara Telemadrid. Això pense que és una cosa gravíssima, doncs he vist amb els meus propis ulls, com els cambrers d’alguns restaurants m’oferien cava valencià quan els hi demanava una ampolla d’aquell líquid que tant m’agrada. Jo els contestava que em mostraren la carta, i ja triaria el que més m’agradés. Si volen fer boicot, que no siga amb els meus diners... La veritat és que pense que aquesta actuació és força greu, sobretot tenint en compte que estava en marxa la campanya de Nadal, on tot el cava català va estar boicotejat pertot arreu de l’Estat. D’això sembla que ara ningú no se’n recorda.





Però això no va ser el més greu. El PP, a més a més, va denunciar la reforma de l’Estatut al Tribunal Constitucional (TC), després de fer campanya per tot l’Estat arreplegant signatures, i els seus “amiguets” el van declarar anticonstitucional (faltaria més!). Hi ha algú que avui en dia crega en allò de la separació dels poders? Els membres del TC estan anomenats a dit pels partits majoritaris, i ningú no mossega la mà que li dóna el menjar.

Aquesta decisió del TC va fer el mateix efecte envers el poble català que apagar un incendi amb benzina, o posar la mà al vesper... Trieu la metàfora que més us agrade.

Davant de la convocatòria del referèndum, que per cert, estava al programa dels partits que composen el govern català, el govern d’Espanya ha agafat l’estratègia de judicalitzar el procés, sobretot pensant en que la Justícia està en mans dels seus “amiguets”. Han anat augmentant la seua pressió a càrrec de la Fiscalia de l’Estat, i també dels mitjans de comunicació que han fet pinya en aquest assumpte, des de “La Razón” fins a “El País”, i des de Antena 3 a la Sexta. En aquest cas no hi ha colors!

La Fiscalia ha lliurat cartes als funcionaris, i també als més de 700 alcaldes que van signar la seua adhesió al procés, citant-los a declarar, amb la possibilitat de detenir-los si no compareixen. També han lliurat les ordres oportunes als Mossos per a fer complir la suspensió de les Lleis de Referèndum i de Transistorietat, que va fer ipso facto el TC, en quan van ser promulgades pel govern de Catalunya.





És l’estratègia de la por, però em sembla que s’han equivocat, de totes totes, si creuen que així van a poder aturar el procés.

I ara , per acabar aquesta primera entrega, una reflexió, malgrat que semble una boutade. Pense que el lema de les manifestacions sobre els atemptats dels jihadistes: “NO TENIM POR!”, ve ara que ni pintada per a les dates que encara han de passar i hem de patir...

  

***
15/IX/2.016 

© Francesc Arnau i Chinchilla



 Ací podeu llegir l'article al Diari "La Veu":


             https://www.diarilaveu.com/veu/76540/sobre-el-proces-i                      

                                   
***

divendres, 28 d’abril de 2017

Presentació de "Flamencianes"


Cartell de la presentació

Demà al Teatre Capitolio del nostre poble, a les 22,30 hores tindrà lloc la presentació de "Flamencianes", el nou disc de Josep Aparicio "Apa", el gran artista de Godella, que celebra els 40 anys al món del cant.

Estic convidat a participar a l'acte de la presentació, al costat dels poetes de Godella, Eduard Marco i Carles Cano, i molts artistes més, com podeu veure al cartell.

L'entrada és lliure fins a cobrir l'aforament.

Ací teniu una de les cançons del disc:



Us esperem!


***

dilluns, 21 de novembre de 2016

PINAZO en versos 2.0 (recital a València)

El poema de l'Estellés va cloure el recital (Foto: Dori Palencia)
El passat dimecres, 16 de novembre, va tenir lloc a les 19 hores, després de molts entrebancs, dubtes i ensurts, la segona audició del recital "PINAZO en versos", que havíem interpretat al Teatre "Capitolio" de Godella, a la vesprada del dia 29 de maig.

Cartell del recital (creació de Leti García)
En aquesta ocasió, també comptàrem amb la col·laboració del col·lectiu "Concilyarte", de la ciutat de València, i gràcies a ells, hem pogut fer aquest recital al cap i casal, que era la nostra intenció, després de veure el resultat al nostre poble. Gràcies  a ells, també vam enriquir el recital amb les seues aportacions poètiques: ("El guardavía" de Mila Villanueva, "La Alameda" d'Ana Noguera, i els dos poemes de l'Alba Fluixà: "Autoretrat" i "Pinazo"). També és seu el mèrit d'haver fet l'espectacle a la Fundació SGAE, que ens va facilitar el seu teatre i els seus mitjans per a que tot sortís la mar de bé.

Mila Villanueva i Francesc-Andreu García (Foto: Dori Palencia)

D'altra banda, malgrat que la base del recital era la mateixa que al primer, també cal destacar l'aportació inestimable de Leti García, que va afegir a les imatges de Nerea les seues pròpies, i que va aconseguir que tot estigués on calia (parlant de les imatges sobretot).

No cal ni esmentar, que l'aportació dels músics (Salvador Caballer Tarín i Josep Antoni Ferrando) va estar una de les branques fonamentals de que el recital fos tot un èxit (almenys qualitatiu), el mateix que va passar al recital de Godella. Ells van triar els temes pels nous poemes, com havien volgut les poetesses. 

Els músics i jo (Foto: Dori Palencia)

També vam poder gravar l'esdeveniment, gràcies a l'aportació de Dori, i ací podeu veure el resultat tots els que, per qualsevol raó, no vau poder estar al nostre costat.


La gravació del recital al YouTube

Ja per finalitzar, cal agrair (com no?) al nostre Taller d'Història Local, i molt especialment al Coordinador de Publicacions, Julio Montagut. Gràcies al seu esforç s'ha fet el llibret amb els poemes, les imatges i les composicions del recital. Ací el podeu veure:


Carles Cano (Foto: Dori Palencia)
 Carles Cano, Antonio M.Herrera i l'Alba Fluixà

Ara tan sols resta una altra embranzida per dur el recital a altres terres del territori (Castelló, Alacant, Barcelona, Palma, Madrid...). El següent pas seria dur-ho a Nova York, Londres, París, etc... això sí! amb traducció simultània. Però la veritat és que no són bons temps per a la Lírica... 

Imatge final del recital (Foto d'algun mòbil)

***


© Francesc Arnau i Chinchilla